Des
de l’any 2000, es calcula que almenys 37.000 persones han mort
intentant creuar el mar Mediterrani per arribar a Europa, fugint de
conflictes armats, violència generalitzada, violacions de drets
humans i pobresa. Aquestes xifres fan d’aquesta la ruta més mortal
del món.
Actualment,
les aigües del Mediterrani són una fossa comuna, un mar de mort que
l’últim any es va empassar la vida de més de 5000 persones,
malgrat haver-se reduït dràsticament les arribades respecte a l’any
anterior.
La
Unió Europea, lluny de buscar una solució a aquesta situació, ha
optat per una major restricció de les entrades i el tancament de
fronteres, convertint-se en una fortalesa en lloc de ser un refugi
per a totes aquestes persones necessitades de protecció. Aquestes
polítiques dels països europeus només afavoreixen l’augment de
les màfies i del tràfic de persones, així com l’obertura de
rutes més perilloses i insegures per arribar al nostre continent,
augmentant el nombre de morts i sofriment any rere any.
Una
vegada aconsegueixen arribar les persones refugiades i migrants,
corren el risc de ser detingudes i tancades als centres de detenció,
CIEs, sent víctimes de batudes racistes i per tant de racisme
institucional, exclusió social i marginació.
Els
murs i tanques que s’han aixecat i els que s’aixecaran a Europa,
no van a dissuadir l’arribada d’aquestes persones, que seguiran
fugint de situacions horribles i condicions de vida inhumanes, i
l’única cosa que provocaran és un augment de la pèrdua de vides
en el mar.
La
Unió Europea i tots els seus Estats membres, amb aquestes polítiques
exteriors, estan vulnerant sistemàticament el Dret internacional i
els compromisos adquirits a la Declaració Universal de Drets Humans,
entre d’altres, tal com es demostra amb la signatura de l’Acord
entre la UE-Turquia. Tampoc s’estan complint els compromisos
adquirits en xifres de reassentament i reubicació que es van
assignar en 2015 a alguns països de la UE.
L’Estat
espanyol es va comprometre a rebre a 17337 persones refugiades en un
termini de 2 anys, però fins al moment només ha arribat un 6 % del
nombre compromès.
L’incompliment
dels compromisos d’acollida queda patent en les més de 60.000
persones que queden atrapades a Grècia, que porten mesos amuntegades
en campaments esperant una resposta a les seves sol•licituds
d’asil.
Utilitzar
els pocs fons que es destinen a cooperació internacional al
desenvolupament per atendre a persones refugiades a Europa és
insolidari i de curt temini. La migració és una dinàmica global i
la cooperació al desenvolupament té un paper imprescindible en la
lluita contra la pobresa i les desigualtats, causes principals de la
migracions.
Per
totes aquestes raons, i perquè no volem amb el nostre silenci ser
còmplices d’aquestes morts i sofriment, exigim a la Unió Europea
i als seus Estats membres que posen en marxa amb caràcter urgent les
següents mesures:
•
Desenvolupar una nova política d’asil i
migració europea en la qual es prioritze a les persones i els drets
humans.
•
Engegar una operació de rescat i salvament
eficaç que compte amb els mitjans i l’abast necessaris, complint
amb el deure d’auxili, amb la finalitat d’evitar més morts en el
Mediterrani.
•
Habilitar vies legals i segures que garanteixen
l’accés al dret d’asil a les persones refugiades evitant que
hagin d’emprendre travessies mortals per obtenir protecció en un
país segur. I que protegeixi a les dones i nenes de la violència
sexual a la que es veuen sotmeses en el seu procés migratori
•
Protocols especials per als menors no acompanyats
que arriben a Europa (gairebé 50 milions de nens a tot el món han
hagut de desplaçar-se forçosament. D’aquests, 28 milions han
escapat de la violència).
•
NO A FRONTEX i les seves tasques de vigilància i
repressió a les fronteres.
•
Exigir que es reubique a les persones refugiades
als països que es van comprometre a acollir-les.
•
La lliure circulació de persones
•
Fer realitat la Directiva Europea de Protecció
Temporal activant el mecanisme contemplat per fer front a emergències
humanitàries.
•
Abordar des de la responsabilitat, la solidaritat
i la humanitat les causes que provoquen els desplaçaments forçats,
mitjançant la cooperació internacional al desenvolupament.
Al
nostre govern EXIGIM:
•En
relació a les polítiques europees, la retirada del l’acord entre
la UE i Turquia i l’acord de l’estat
espanyol
amb Marroc. La suspensió immediata de la seva aplicació, així com
el compliment del programa de reubicació i reassentament adoptat pel
Consell Europeu.
•
Per evitar les morts en el Mediterrani, es
proposa la posada en marxa de vies legals i segures per a les
persones que busquen refugi a través de la sol•licitud d’asil en
ambaixades i consolats espanyols; l’emissió de visats humanitaris;
i flexibilitzar els requisits de la reagrupació familiar.
•
Incrementar les prop de 4.000 places que
existeixen actualment en el sistema d’asil espanyol, una xifra molt
inferior a la d’altres països europeus com les 50.000 a Suècia,
25.000 de França o 17.000 a Bèlgica.
•
Eliminar els obstacles existents a Espanya per a
l’accés al dret d’asil com són les devolucions il•legals a
les fronteres de Ceuta i Melilla i l’exigència de visat de trànsit
aeroportuari imposat en 2011 a les persones de països en conflicte
•
L’aprovació del Reglament que desenvolupe
normativament la Llei d’Asil, pendent des de fa més de set anys.
•El
tancament definitiu dels Centres d’Internament d’estrangers CIE
així com la finalització de les batudes racials i racistes, i la no
devolució a països d’origen o trànsit de cap persona.
•Identificar
i incidir sobre les causes de la pobresa, al costat d’organitzacions
socials locals, als països d’origen a través de l’acció
humanitària, la integració local de persones refugiades als països
veïns als conflictes i la reconstrucció dels països en el moment
del postconflicte. És imprescindible diferenciar clarament els fons
destinats a la cooperació al desenvolupament dels dirigits a
l’atenció de les persones refugiades a Europa i Espanya.
NO
A L’EUROPA FORTALESA, VOLEM ACOLLIR!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada